CALEFACCIONS

La Calefacció central és un sistema de climatització que serveix a diversos locals siguin o no d'un habitatge. Si tots els locals són d'una única unitat de consum (un habitatge, per exemple), es diria calefacció individual, si pertanyen a diverses unitats de consum (habitatges o oficines) s'anomena calefacció col·lectiva. Sol utilitzar-se en edificis d'habitatges. Quan el sistema de calefacció central serveix a diversos edificis, siguin d'habitatges o d'altres usos, com un barri o un poble, es denomina calefacció urbana o de districte. Els principals avantatges són la eficiència més gran i que la majoria dels veïns no s'ha de preocupar del manteniment dels generadors. També, que en molts casos, els grans consumidors tenen preus millors per a l'energia utilitzada, el que produeix un estalvi econòmic que pot ser important; per exemple, a Espanya, el gas natural té un preu per unitat d'energia un 20-30% inferior per a una calefacció central d'edifici que per a les individuals. Encara que en alguns sistemes antics no hi havia regulació (cosa que feia que uns veïns podien passar calor, mentre que altres passaven fred), en els sistemes actuals l'eficiència és més gran que en els sistemes individuals: Es pot pagar un sistema de calefacció més eficient, ja que el rendiment creix amb la mida de la instal·lació. Les calderes més grans solen ser més eficients. Els acumuladors de calor grans perden menys calor. El consum repartit provoca menys parades i arrencades. A causa del menor nombre de parades i arrencada amb menors pèrdues de calor, l'acumulador és menor. Es pot utilitzar un sistema modular, que arrenqui mòduls quan la seva potència no sigui suficient. Diversos mòduls a plena potència són més eficients que moltes calderes individuals a mitja potència. L'ús és més intensiu i s'amortitza abans la inversió. El sistema de calefacció centralitzada més comú és el d'aigua calenta que empra una caldera on s'escalfa l'aigua, i emissors del tipus radiador o de sòl radiant en els locals habitats, portant l'aigua calenta per mitjà d'una xarxa de canonades. També pot ser calefacció per vapor o mitjançant aire calent. També hi ha sistemes de climatització que permeten la refrigeració a l'estiu . Hi ha sistemes mitjançant conductes d'aire fred o mitjançant aigua. Els sistemes d'aire poden provocar condensacions en interior dels conductes i fongs. En els sistemes d'aigua es pot utilitzar un sistema capil·lar similar al del sòl radiant. Aprofitant la central de calor s'instal·la conjuntament la producció d'aigua calenta sanitària, que també funcionarà amb rendiments molt més grans que els sistemes individuals. Per a evitar que l'aigua calenta trigui a arribar des del dipòsit central a l'aixeta on s'usarà, s'utilitza un circuit de retorn en què l'aigua escalfada es torna a fer circular perquè sempre hi hagi aigua a la temperatura adequada a prop de l'entrada de cada consumidor. Així l'aigua només ha d'arribar des del distribuïdor general (normalment una columna muntant) a cada habitatge particular.

La Calefacció central és un sistema de climatització que serveix a diversos locals siguin o no d’un habitatge. Si tots els locals són d’una única unitat de consum (un habitatge, per exemple), es diria calefacció individual, si pertanyen a diverses unitats de consum (habitatges o oficines) s’anomena calefacció col·lectiva. Sol utilitzar-se en edificis d’habitatges.
Quan el sistema de calefacció central serveix a diversos edificis, siguin d’habitatges o d’altres usos, com un barri o un poble, es denomina calefacció urbana o de districte.
Els principals avantatges són la eficiència més gran i que la majoria dels veïns no s’ha de preocupar del manteniment dels generadors. També, que en molts casos, els grans consumidors tenen preus millors per a l’energia utilitzada, el que produeix un estalvi econòmic que pot ser important; per exemple, a Espanya, el gas natural té un preu per unitat d’energia un 20-30% inferior per a una calefacció central d’edifici que per a les individuals.
Encara que en alguns sistemes antics no hi havia regulació (cosa que feia que uns veïns podien passar calor, mentre que altres passaven fred), en els sistemes actuals l’eficiència és més gran que en els sistemes individuals:
Es pot pagar un sistema de calefacció més eficient, ja que el rendiment creix amb la mida de la instal·lació.
Les calderes més grans solen ser més eficients.
Els acumuladors de calor grans perden menys calor.
El consum repartit provoca menys parades i arrencades.
A causa del menor nombre de parades i arrencada amb menors pèrdues de calor, l’acumulador és menor.
Es pot utilitzar un sistema modular, que arrenqui mòduls quan la seva potència no sigui suficient. Diversos mòduls a plena potència són més eficients que moltes calderes individuals a mitja potència.
L’ús és més intensiu i s’amortitza abans la inversió.
El sistema de calefacció centralitzada més comú és el d’aigua calenta que empra una caldera on s’escalfa l’aigua, i emissors del tipus radiador o de sòl radiant en els locals habitats, portant l’aigua calenta per mitjà d’una xarxa de canonades. També pot ser calefacció per vapor o mitjançant aire calent.
També hi ha sistemes de climatització que permeten la refrigeració a l’estiu . Hi ha sistemes mitjançant conductes d’aire fred o mitjançant aigua. Els sistemes d’aire poden provocar condensacions en interior dels conductes i fongs. En els sistemes d’aigua es pot utilitzar un sistema capil·lar similar al del sòl radiant.
Aprofitant la central de calor s’instal·la conjuntament la producció d’aigua calenta sanitària, que també funcionarà amb rendiments molt més grans que els sistemes individuals. Per a evitar que l’aigua calenta trigui a arribar des del dipòsit central a l’aixeta on s’usarà, s’utilitza un circuit de retorn en què l’aigua escalfada es torna a fer circular perquè sempre hi hagi aigua a la temperatura adequada a prop de l’entrada de cada consumidor. Així l’aigua només ha d’arribar des del distribuïdor general (normalment una columna muntant) a cada habitatge particular.